Ara si que sento el pas del temps,
Vull anar despresa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
Cansat sempre de perdre el temps i d’esperar,
D’esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Tranquil•la,el desti ja s'encarregara que no perdis el tren.Tu encarrega't de no perdre il•lusio i genialitat!
ResponderEliminar